Edificis medievals i les antigues Voltes dels Encants reapareixen a la Via Laietana de Barcelona

Unes obres a la Via Laietana de Barcelona deixen al descobert edificis medievals i part de les antigues Voltes dels Encants. Les obres de reurbanització que s’estan fent al carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, han fet aparèixer un conjunt de cinc habitatges construïts en l’època medieval i també un tram del paviment de les Voltes dels Encants.

Les obres que s’han fet fins ara permeten documentar l’evolució dels cinc edificis que es van construir en l’època medieval, però que van ser modificats una vegada i una altra fins que, el 1909 van ser enderrocats a causa de la construcció de la Via Laietana i el veí edifici de Correus.

Així, han quedat al descobert durant les obres les plantes baixes i alguns soterranis d’aquests habitatges, a més d’una part del terra de les Voltes dels Encants, que en època medieval s’obrien a l’antiga plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample, en els seus traçats històrics. Des del segle XIV, els porxos situats davant la llotja medieval acollien fusters, boters i altres artesans de la ciutat i, posteriorment, van fer les funcions de mercat, un dels més antics d’Europa, en el qual es venia “al cant”, un sistema singular en el qual els venedors s’ajudaven del toc d’un tambor per adjudicar les mercaderies al comprador. Els Encants van ser definitivament traslladats a la plaça de les Glòries (abans ja s’havia traslladat part de l’activitat a altres emplaçaments) amb motiu de l’apertura de la Via Laietana l’any 1909.

En la superfície excavada aquests dies (239 metres quadrats, amb una llargària de 36,70 metres i una amplària de 6,50 metres) s’hi ha trobat un paviment ceràmic del segle XIV, a més de pous, dipòsits i xarxes de sanejament, entre altres estructures medievals i postmedievals. Ceràmiques d’èpoques diferents, elements decoratius i peces de vidre han aparegut en les excavacions, però una de les peces més curioses és una imatge de Sant Antoni de Pàdua, possiblement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges.

Entre els antics domicilis medievals excavats, es creu que n’hi ha un que podria haver acollit la primera col·lecció museística documentada de la península ibèrica. Les restes trobades, a més, tenen relació amb les de l’antiga Font de l’Àngel (una de les poques de la ciutat medieval), trobada en excavacions anteriors a la plaça de Correus.

Els treballs que s’han fet fins ara aporten informació valuosa sobre la vida a la Barcelona medieval, però encara continuaran. Els dirigeix l’arqueòleg Toni Fernández Espinosa, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. L’equip està format per un director arqueòleg, una arqueòloga tècnica i cinc auxiliars d’arqueologia de l’empresa Actium Patrimoni Cultural, SL.

+ informació

[Imatges: 1. Vista aèria de la intervenció. Foto: Antoni Fernández i Espinosa | 2. Esglaons de l'escala que baixava a un soterrani. Foto: Antoni Fernández Espinosa. | 3. Vista aèria de la intervenció. Foto: Antoni Fernández i Espinosa | 4. Vista general de la intervenció. Foto: Antoni Fernández Espinosa. ]