A banda de l’autor, en la presentació també hi participa Pedro Zaragüeta, integrant de la junta directiva de la Casa del Uruguay durant els darrers 25 anys que ha exercit la presidència de l’entitat en diverses etapes.
La casa de l'Uruguai a Barcelona va ser fundada el 1978 en circumstàncies polític-socials ben complexes. Eren els primers anys del postfranquisme i l’arribada constant de persones procedents de l’Uruguai a Espanya es produïa en un context sense convenis internacionals d’asil o refugi.
En aquella dècada dels anys 70, milers d’uruguaians (escriptors, pintors, treballadors, estudiants, músics, historiadors...) van passar a tenir un nom en comú: exiliats. La dictadura s’havia imposat mitjançant un cop d’estat el mes de juny de 1973 i es va mantenir fins al 1985. Eliminats tots els drets constitucionals, en aquest període es va instal·lar el terrorisme d’estat que va perseguir, empresonar i torturar un gran nombre d’opositors.
Molt enrere quedava un país lliberal, bressol de noms il·lustres i referència de civisme i cultura. L’Uruguai, que sempre havia augmentat la seva població amb l’aportació humana de la immigració, revertia aquesta tendència expulsant a milers dels seus ciutadans i ciutadanes.
La Casa del Uruguay en Barcelona. Biografía de un exilio és una història de vida, estimació i companyonia; de compartir experiències i enyors; de riure, cantar, escriure, pintar, cridar; de començar de nou cada cop que es va fer necessari; de coincidir i dissentir, i de tornar a discutir fins a coincidir. És la història de la Casa del Uruguay a Barcelona.
David Martínez Llamas és doctor en Història per la Universitat de Barcelona, especialitzat en la participació catalana en la història de l’Argentina i l’Uruguai a inicis del segle XIX, així com en les relacions entre aquests dos països i Catalunya al segle XX.
· Dia / Hora: 28/01/2025, 19:00 H
La casa de l'Uruguai a Barcelona va ser fundada el 1978 en circumstàncies polític-socials ben complexes. Eren els primers anys del postfranquisme i l’arribada constant de persones procedents de l’Uruguai a Espanya es produïa en un context sense convenis internacionals d’asil o refugi.
En aquella dècada dels anys 70, milers d’uruguaians (escriptors, pintors, treballadors, estudiants, músics, historiadors...) van passar a tenir un nom en comú: exiliats. La dictadura s’havia imposat mitjançant un cop d’estat el mes de juny de 1973 i es va mantenir fins al 1985. Eliminats tots els drets constitucionals, en aquest període es va instal·lar el terrorisme d’estat que va perseguir, empresonar i torturar un gran nombre d’opositors.
Molt enrere quedava un país lliberal, bressol de noms il·lustres i referència de civisme i cultura. L’Uruguai, que sempre havia augmentat la seva població amb l’aportació humana de la immigració, revertia aquesta tendència expulsant a milers dels seus ciutadans i ciutadanes.
La Casa del Uruguay en Barcelona. Biografía de un exilio és una història de vida, estimació i companyonia; de compartir experiències i enyors; de riure, cantar, escriure, pintar, cridar; de començar de nou cada cop que es va fer necessari; de coincidir i dissentir, i de tornar a discutir fins a coincidir. És la història de la Casa del Uruguay a Barcelona.
David Martínez Llamas és doctor en Història per la Universitat de Barcelona, especialitzat en la participació catalana en la història de l’Argentina i l’Uruguai a inicis del segle XIX, així com en les relacions entre aquests dos països i Catalunya al segle XX.
· Dia / Hora: 28/01/2025, 19:00 H
· Lloc: Casa Amèrica Catalunya (C/Còrsega, 299, Entresol. 08008 Barcelona, Catalunya)
· Preu: Entrada lliure. Aforament limitat
Entrades
Segueix-nos a: