Apareixen les restes d'una catedral de temps dels gots a Tarragona


Un equip d’arqueòlegs ha realitzat una descoberta excepcional al cor de la Part Alta de Tarragona, concretament en un edifici ubicat a la plaça d’en Rovellat. Durant les obres de rehabilitació d’aquest edifici, que portava més de 18 anys deshabitat, s’han trobat un conjunt de restes romanes d’una antiguitat de 1.500 anys, que posteriorment haurien estat reutilitzades en una església visigoda dels segles V o VI. Aquesta troballa inclou més de nou metres d’alçada conservats d’aquesta antiga arquitectura, fet que subratlla la importància del descobriment.

L’edifici en qüestió, format per sis habitatges, va estar ocupat il·legalment durant un període de dos o tres anys a finals de la dècada del 2010, abans de ser comprat l'any 2022 per un grup d'arquitectes que tenien la intenció de destinar-lo al lloguer social. Iván Fernández, un dels promotors del projecte, explica que es van trobar amb un edifici en condicions deplorables, "calia una rehabilitació integral, ja que estava en molt mal estat, amb necessitats urgents de reforços estructurals".

Tanmateix, abans de poder començar les obres de reforma, es va haver de seguir un estricte protocol de conservació del patrimoni històric de la ciutat, que exigia una intervenció arqueològica prèvia. Aquesta excavació, segons Fernández, va resultar "complicada", ja que es treballava en una zona on se sospitava que podrien aparèixer restes històriques. Fernández afegeix: "Ja ens imaginàvem que podríem trobar alguna cosa, ja que al costat del restaurant Ares hi ha una columna visible des del carrer, i a les mitgeres davant del nostre edifici hi ha dues columnes que es poden intuir".

Segons un article publicat a la revista Tag, del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, en un primer moment, l'excavació va revelar elements moderns, com desguassos en desús, nivells de reompliment i un paviment de còdols. No obstant això, la troballa més significativa va ser la descoberta de dues columnes d’origen romà, que havien estat reaprofitades en un edifici posterior, possiblement visigot. Aquesta hipòtesi és reforçada per la presència d'altres restes que podrien correspondre a una església visigoda dels segles V o VI.

El mateix Iván Fernández comenta que aquestes columnes podrien pertànyer a l'església de Sant Pere, una segona catedral visigoda de Tarragona, una teoria que està guanyant pes entre els experts. Segons detalla l'article de la revista Tag, a mesura que es continuava excavant, es van trobar les bases de les columnes i el paviment de l’església, a més d’una cisterna d’aigua de grans dimensions que es troba just sota el nucli d’escales.

Aquesta descoberta posa de manifest la riquesa històrica que encara amaga la ciutat de Tarragona i la importància de preservar el seu patrimoni, especialment en una zona com la Part Alta, on cada intervenció arquitectònica pot desvetllar noves pistes sobre el passat romà i visigot de la ciutat. Els promotors del projecte han destacat la importància de compatibilitzar la rehabilitació d’edificis amb el respecte i la conservació del patrimoni històric, un repte que assumeixen amb gran responsabilitat. Ara, amb les restes a la llum, es plantegen les possibles vies per integrar-les en el projecte final, respectant la seva singularitat i valor històric.